dijous, 8 de maig de 2008

Breus del dia a dia

Suïcidi per amor
“Acabes de fer 82 anys. Has encongit sis centímetres, no peses més de 45 quilos i segueixes sent bella, elegant i desitjable. Fa 58 anys que vivim junts i t’estimo més que mai”. Així comença la meravellosa carta que va escriure el filòsof André Gorz a la seva dona Dorine pocs mesos abans que els dos apareguessin morts a la seva casa de Vosnon, a França. D’això sí que se’n pot dir amor etern. No hi ha dubtes que es tracta d’un suïcidi compartit: davant la malaltia terminal i el dolor d’ella van decidir posar punt i final a les seves vides, estimant-se fins i tot després de la mort.

Alerta als pares
Des de la conselleria d’educació es vol frenar la concentració d’immigrants a les escoles de Catalunya, per tal d’evitar la creació de guetos escolars. Això és el que preveu l’avantprojecte de llei d’educació que va presentar ahir Ernest Maragall. L’escolarització serà obligatòria a partir dels tres anys per tothom; es pretén així afavorir a la cohesió social. Sense distincions per religió, sexe o origen, almenys mentre els nens són petits. Els prejudicis de valor ja els arribaran més endavant.

El monstre d’Amstetten
Així és com han batejat al segrestador de la seva filla durant 24 anys a Àustria, a qui va sotmetre a contínues violacions sexuals, el resultat de les quals van ser set fills. És necessària tanta expectació per aquest tema? ¿Calia que tots els mitjans de comunicació obrissin portada o sumari els últims dos o tres dies amb aquest cas? No hi ha dubte que es tracta d’un tema d’actualitat i que és notícia. Però el que és alarmant és l’autèntic sensacionalisme que hi ha hagut en el tractament informatiu d’aquest tema.


Divorci en només un clic!
Es pot prendre una decisió tan important cm divorciar-se en només 20 minuts? ¿És això el que proposa la llei portuguesa de divorci al moment, que permet divorciar-se per Internet? ¿Té raó l’Església quan afirma que amb aquesta legalització de les ruptures matrimonials a través de la xarxa s’incita a trencar les famílies? ¿O no es trenquen més les famílies aguantant baralles diàries d’un matrimoni que ja no s’estima? ¿Serà el principi del final de la burocràcia, encara que sigui només al país veí? Ja que es trenquen matrimonis cada vegada més joves, no seria més fàcil no casar-se? Crec que, com a mínim, resultaria més pràctic, més barat.

Eduard Zaplana
L’exportaveu del Partit Popular al Congrés havia anunciat la seva intenció de deixar el càrrec després de la derrota electoral que va patir el seu partit en les darreres eleccions. Doncs ara ho ha fet realitat. Ha decidit abandonar temporalment la política i deixar el seu escó al Congrés per entrar com a delegat a l’empresa Telefónica. Zaplana va començar la seva carrera política amb l’alcaldia de Benidorm al 1995. Acte seguit, va arribar a la presidència de la Generalitat Valenciana, al 1999. I n va ser fins al 2002 que va saltar a l’àmbit estatal, ocupant el càrrec de Ministre de Treball i Assumptes Socials pel Govern de José María Aznar. Des de la derrota del PP a les eleccions de 2004, Zaplana havia passat a ser el portaveu del principal partit de l’oposició.