Una abraçada,
Mariona.
P.D. El vídeo també està disponible a YoutTube!
dissabte, 21 de març del 2009
Lo prometido es deuda
Bé,més que una promesa és una obligació. Però segueix sent un deute igual. Aquí teniu el vídeo que hem de penjar tots els del taller per aprovar-lo! M'he près el luxe de fer un Making off particular. Va acompanyat d'una cançó que sempre es toca en enterros, però que cantada pel Carles Belda i el Conjunt Badabadoc li dóna un aire especial. Així ja no sembla tant d'enterros... En fi, el missatge és clar: us trobaré a faltar!
Una abraçada,
Mariona.
Una abraçada,
Mariona.
diumenge, 8 de març del 2009
Broadcast News
"No sabes distinguis lo que es ético de lo que es basura"
M’alegro molt d’haver-me hagut de mirar una pel·lícula de la llista, perquè si no hagués estat així, segurament no hagués conegut mai Broadcast News, traduït al castellà com Al filo de la notícia. Aquest film dels anys 80, dirigit per James L. Brooks, es va emportar unes quantes nominacions als Oscar. A banda de la comèdia romàntica que hi passa adornada amb pentinats i vestits dels anys 80, la història em va despertar unes quantes reflexions.
En primer lloc, vaig adonar-me que abans era realment una professió de perill. Quan es va rodar aquesta pel·lícula jo ja era al món, encara que tenia tan sols dos anys. Però, mirant-ho fredament, per mi podria haver estat rodada fa molt més temps. Encara van amb VHS! La qual cosa obliga a la pobre noia a fer tota una cursa d’obstacles per entregar físicament el vídeo al control per tal que arribi a temps durant l’informatiu. Ara aquestes coses ja no passen.
En segon lloc, crec que els periodistes formem part d’una espècie diferent, una raça especial de gent. Els periodistes sempre ens hem queixat, sempre ens queixem i sempre ens queixarem. Els personatges passen també per una època de crisi econòmica, comparable a l’actual, tot i que suposo que no tan gran i global. La qüestió és que la cadena de televisió es veu obligada a reduir un gran nombre de treballadors de la plantilla. És aquí quan entren en conflicte els principis davant dels diners o de la seguretat de tenir una feina; la dignitat amb l’orgull propi. Hi ha diferents maneres de fer carrera i també diferents carreres a fer. Un, el guapo i tonto, opta per fer la pilota, fer el que li diguin i compta amb la seva millor arma: la bellesa. No entén les notícies que llegeix. Però no passa res, sempre tindrà una productora eficient al darrera perquè li vagi xivant les preguntes intel·ligents pel pinganillo. I l’altre, el reporter de matrícula, intel·ligent, valent i amb principis. Que dimiteix en sentir-se insultat quan li diuen que pel cobra, ja es pot quedar. El reporter barat. Tampoc suposarà una amenaça perquè com que és lleig, i a més té un petit problema de suor, no presentarà mai les notícies. No tindrà mai una posició de poder, des d’on podrà influir al món.
En tercer lloc i últim lloc, vaig veure-ho clar: com m’agradaria viure l’estrés que pateix la protagonista femenina, la realitzadora i productora, sobretot al principi de la pel·lícula! És extremadament exigent. Igual d’exigent amb ella que amb els altres. Pretén tenir un control absolut de tot el que fa i tot el que l’envolta. És una barreja d’enveja i admiració. Malgrat sigui una pel·lícula, malgrat sigui una comèdia. Segurament, és la persona més eficient de tots els personatges que apareixen a la història. Potser és casualitat... però és una dona! (no m’he pogut estar de dir-ho! El deix feminista?)
I, entre tantes reflexions, tantes diferències, al final... qui guanya?
<<- Podrían despedirte por una cosa así.
- Me han ascendido por una cosa así.>>
M’alegro molt d’haver-me hagut de mirar una pel·lícula de la llista, perquè si no hagués estat així, segurament no hagués conegut mai Broadcast News, traduït al castellà com Al filo de la notícia. Aquest film dels anys 80, dirigit per James L. Brooks, es va emportar unes quantes nominacions als Oscar. A banda de la comèdia romàntica que hi passa adornada amb pentinats i vestits dels anys 80, la història em va despertar unes quantes reflexions.
En primer lloc, vaig adonar-me que abans era realment una professió de perill. Quan es va rodar aquesta pel·lícula jo ja era al món, encara que tenia tan sols dos anys. Però, mirant-ho fredament, per mi podria haver estat rodada fa molt més temps. Encara van amb VHS! La qual cosa obliga a la pobre noia a fer tota una cursa d’obstacles per entregar físicament el vídeo al control per tal que arribi a temps durant l’informatiu. Ara aquestes coses ja no passen.
En segon lloc, crec que els periodistes formem part d’una espècie diferent, una raça especial de gent. Els periodistes sempre ens hem queixat, sempre ens queixem i sempre ens queixarem. Els personatges passen també per una època de crisi econòmica, comparable a l’actual, tot i que suposo que no tan gran i global. La qüestió és que la cadena de televisió es veu obligada a reduir un gran nombre de treballadors de la plantilla. És aquí quan entren en conflicte els principis davant dels diners o de la seguretat de tenir una feina; la dignitat amb l’orgull propi. Hi ha diferents maneres de fer carrera i també diferents carreres a fer. Un, el guapo i tonto, opta per fer la pilota, fer el que li diguin i compta amb la seva millor arma: la bellesa. No entén les notícies que llegeix. Però no passa res, sempre tindrà una productora eficient al darrera perquè li vagi xivant les preguntes intel·ligents pel pinganillo. I l’altre, el reporter de matrícula, intel·ligent, valent i amb principis. Que dimiteix en sentir-se insultat quan li diuen que pel cobra, ja es pot quedar. El reporter barat. Tampoc suposarà una amenaça perquè com que és lleig, i a més té un petit problema de suor, no presentarà mai les notícies. No tindrà mai una posició de poder, des d’on podrà influir al món.
En tercer lloc i últim lloc, vaig veure-ho clar: com m’agradaria viure l’estrés que pateix la protagonista femenina, la realitzadora i productora, sobretot al principi de la pel·lícula! És extremadament exigent. Igual d’exigent amb ella que amb els altres. Pretén tenir un control absolut de tot el que fa i tot el que l’envolta. És una barreja d’enveja i admiració. Malgrat sigui una pel·lícula, malgrat sigui una comèdia. Segurament, és la persona més eficient de tots els personatges que apareixen a la història. Potser és casualitat... però és una dona! (no m’he pogut estar de dir-ho! El deix feminista?)
I, entre tantes reflexions, tantes diferències, al final... qui guanya?
<<- Podrían despedirte por una cosa así.
- Me han ascendido por una cosa así.>>
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
