Posar les coses al seu lloc o reobrir antigues ferides? Aquest és el gran debat que s’ha obert amb l’aprovació recent del projecte de la Llei de Fosses, que promourà la senyalització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme, i que van enterrar-se en fosses comunes. Es calcula que hi ha més de 170 fosses a Catalunya, on hi descansen les restes de soldats tant d’un bàndol de la guerra com de l’altre. I s’han registrat 1.850 persones desaparegudes.
Una part de la població catalana i espanyola ha reclamat sempre el dret de poder identificar els seus familiars. En canvi, un altre sector creu que desenterrar la memòria és desenterrar les velles diferències. La principal entitat en aquesta lluita, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, va més enllà de la llei de fosses: pretén aconseguir una recuperació “de la justícia, veritat i dignitat de les persones sacrificades a causa de la repressió franquista”, a més de posar en coneixement públic les dades sobre les represàlies que es van sofrir durant els anys 1936-1977.
El debat resta obert a dia d’avui i, de fet, és conseqüència del tipus de transició des d’una dictadura cap a la democràcia que va viure l’Estat Espanyol. Va ser una transició no rupturista, continuïsta, on es van mantenir alguns elements del règim anterior i alguns dels seus dirigents segueixen encara els és permès de governar avui. Aquesta transició no ha passat a enlloc més del món i ha estat qualificada per molts estudiosos com una transició exemplar, perquè va transcorre amb menys violència que a d’altres països. Les conseqüències, però, encara es perceben després de trenta anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada